La Festa major de Reus i la música dels goigs de Sant Pere

"Amb l'acompanyament de la música dels Goigs de Sant Pere i de Josep Maria Mas Bonet a l'orgue, mossèn Josep Enric Mateu, prevere jove i vicari de la Prioral, ha recollit les tres claus necessàries per obrir l'urna de l'altar major que guarda el patró de la ciutat. Com marca la tradició, una la té el prior, l'altra l'alcalde i la tercera, el síndic de la Comunitat de preveres,...aquesta ceremònia simbòlica, que possibilita reunir les tres claus, implica una entesa formal entre l'estament eclesiàstic i polític, barrejant-hi la part més religiosa de la festa amb aquella més 'profana'" reusdigital.cat , 29 de juny del 2010

Estampa extreta del antics Goigs del gloriós apòstol Sant Pere. Gerona: Joseph Bró estamper [s.d.]

Goigs en honor del beat Pere Tarrés i Claret

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Núm. 135

Amb motiu de la festivitat de sant Pere i sant Pau es celebrarà a la Catedral de Barcelona una missa en honor del beat Pere Tarrés, els goigs del qual aquí presents han estat editats recentment per la nostra Associació

Goigs il·lustrats per Enric C Ricart exposats a Vilanova i La Geltrú

"A Vilanova i la Geltrú i fins diumenge vinent, l’exposició Enric C. Ricart – tema de col·leccionisme commemora el cinquantè aniversari del traspàs d’Enric Cristòfol Ricart, artista que va excel·lir en el gravat. Per aquest motiu a l’exposició trobareu una representació de goigs, llibres, catàlegs, auques, punts de llibre, ex-libris, cartells, nadales i elements de filatèlia, tots ells mostra de la moltes vegades desconeguda obra d’en Ricart" Diari d'un llibre vell, 20 de juny del 2010

Xilografia d'E.C.Ricart extreta del full amb el cant de Verdaguer A la Verge de Vallvidrera. Barcelona: Torrell de Reus, 1962.

Puiggraciós des de fa 300 anys

"El Santuari de Puiggaciós edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu...Una torre de senyals, de planta quadrada i construïda amb pedra l'any 1845, i una petita capelleta situada gairebé a sota d'aquesta torre, és on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana per un pastor i un bou, com reflexen els Goigs. La imatge que es venera, que es troba al cambril, data de principis del segle XV i és d'estil gòtic". 300 anys santuari de Puiggraciós, dijous 17 de juny de 2010

Il·lustració d'A.Batllori extreta dels Goigs a llaor de la Verge de Puiggraciós. Torrell de Reus, 1957.

Roger Mas canta els Goigs de la Mare de Déu del Claustre al seu recital al Palau

"La seva adaptació del poemari de Mossèn Cinto es va revelar com un d'aquells exercicis de màgia poètica que li asseguren un tros de cel. I l'apropiació que va fer tot seguit de peces folklòrico-litúrgiques com el Ball de l'àliga de Berga o Els goigs de la Mare de Déu del Claustre van aconseguir que termes com ‘modernitat’ o ‘actualitat’ quedessin resclosits i desfasats davant el pes i la força de la tradició. Només amb aquesta primera ració, servida amb una banda completa, inclosos vents i secció de cordes, n'hi havia prou per afartar un exèrcit famèlic de sensibilitat i emoció" Avui, 13 de juny del 2010

Boix de Ricard Marlet extret dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre, de Solsona. Vilassar de Dalt: Imp.El Vaixell, 1994.

Sant Joan de les Abadesses i l'enfilada a l'ermita de Sant Antoni

Sant Joan de les Abadesses i Camprodon preparen els aplecs de Sant Antoni. En el cas de Sant Joan els actes començaran dissabte a la nit amb la tradicional “enfilada” cap a l'ermita...encapçalats per la txaranga. Es pujarà a Sant Antoni on hi haurà un sopar popular, ball i disco mòbil. L'endemà la festivitat s’iniciarà a les dos quarts de dotze del migdia amb una ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Foment del Montgrí i a continuació, es beneirà el terme, la missa i cant dels goigs. Després del dinar popular la cobla tornarà a amenitzar l'aplec. elRipollès.info, 11 de juny del 2010

Estampa extreta dels Goigs a llaor de Sant Antoni de Padua que es venera a la seva ermita de Sant Joan de les Abadesses. Sant Joan de les Abadesses: Imp.Garriga, 1986

Set-cents anys del santuari de la Mare de Déu del Mont i homenatge a Verdaguer

"El diumenge 13 de juny tindrà lloc l' Homenatge anual a Verdaguer* al santuari de la Mare de Déu del Mont. Començarà a les 11 del matí. En el transcurs d'aquesta diada es presentarà l'any centenari (2010-2011), ja que el 2011 es compliran els 700 anys del santuari (1311-2011)" Flama, 8 de juny del 2010

* Estampa extreta del Virolai a la Mare de Déu del Mont...lletra de Jacint Verdaguer, xilografia d'A. Gelabert. Barcelona: Torrell de Reus, 1970.

Gozos al angélico y doctor de la Iglesia Santo Tomás de Aquino

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Núm. 134

El patrimoni bibliogràfic dels Goigs

Tretzè cicle de conferències sobre els Goigs: quarta sessió.

Dins del programa previst el pròxim dimecres dia 9 de juny la senyora Nora Vela i Gonzàlez parlarà sobre Els goigs com a patrimoni bibliogràfic.

La sessió tindrà lloc a la sala d’actes de l’associació Amics dels Goigs de Barcelona, carrer Comte Borrell 307, a les 7 de la tarda. (Bus 15, 27, 54 i 66; metro: Hospital Clínic) El assistents rebran el full publicat per a l’ocasió. Hi sou tots convidats.

Els goigs i La catalanitat literària vora l'Ebre

“Els Decrets de Nova Planta...varen prohibir l’ús social del català... Tot i això l’idioma propi, el català, que gairebé desaparegué de la llengua escrita, continuarà sent el vehicle d’expressió del poble pla i es veurà reflectit en una literatura popular via oral que prendrà forma molt variada: poesia, cançó, teatre, rondalles, versos, romanços, nadales, corrandes, goigs, etc. Les comarques de l’Ebre, del Matarranya i del Maestrat no foren una excepció...” Emigdi Subirats i Sebastià: Lletres ebrenques, 4 de juny del 2010.

Estampa extreta dels Goigs de la Mare de Déu de l'Aldea venerada al terme de Tortosa. Tortosa: associació l'Esplai, 1988.

Uns goigs diferents: Els goigs del Rosselló i el Tractat dels Pirineus

Amb aquest títol Galderich publica un article modèlic que té com a tema la tipologia dels goigs a les terres catalanes del Comtat del Rosselló i part de la Cerdanya a partir de 1659. L’estudi s’acompanya de dotze facsímils llegibles, i d’una gràfica, que il·lustren les argumentacions que es van desgranant al voltant de la disposició gràfica i tipogràfica d’aquests goigs tan interessants, i de la seva evolució. La bellesa expositiva a la que ens té acostumat l’autor acompanya una vegada més un text oportunament documentat i de lectura obligada. El document pot consultarse al bloc & Piscolabis Librorum, on també poden trobar-se sis enllaços més sobre altres tantes temàtiques gogístiques.

Fragment corresponent als territoris al·ludits extret del mapa de N. Sanson, Les estats de la couronne d’Arragon en Espagne. Paris: Chez Pierre Mariette, 1653